Planos i posición de la camera

Tipus de pla o escala del Pla

Hi ha múltiples tipus de plans i classificacions dels mateixos, però tradicionalment aquests són els principals plans:

Plànol panoràmic o gran pla general : El plànol panoràmic mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte o no està o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, perdut, petita. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l'home enfront del medi. Es dóna així més rellevància al context que a les figures que es filmen. També s'utilitza per mostrar els paisatges.

Plànol general: El Pla general (PG) presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta. Ho podem notar en la caràtula de les pel•lícules majorment. Abasta gran part de l'escenari natural o decorat. Integra els personatges en el seu ambient. S'utilitza per a començar una escena o per situar una acció.

Plànol general curt: El Pla general curt (PGC) és pura i exclusivament de context. Es poden veure els personatges i les seves accions, cobrant així la seva importància. És típic d'interiors.

Pla conjunt: El Pla conjunt (PC) és l'enquadrament on apareix un personatge amb un altre. És a dir en el quadre final apareixen dues persones. Si fos només una persona seria pla general sencer (PGE) Podria ser un exemple, una conversa. Si dins d'aquest pla no hi ha un moviment intern, podria transmetre els mateixos significats que un pla general.

Plànol figura: El plànol figura (PF), és l'enquadrament on els límits superiors i inferiors coincideixen amb el cap i els peus del subjecte. Sempre que no estigui allà.

Plànol americà: El Pla americà (PA), o també denominat 3 / 4, pla mitjà llarg o pla vaquer, retalla la figura pel genoll, aproximadament, per mostrar l'acció de les mans. S'utilitza des dels westerns per mostrar al subjecte amb els seus revòlvers.

Pla mig: És la distància adequada per mostrar la realitat entre dos subjectes, com és el cas de les entrevistes.

Pla mig curt: El Pla mig curt (PMC) captaria el cos des del cap fins a la meitat del pit. Aquest pla ens permet aïllar una sola figura dins d'un requadre, i descontextualitzar del seu entorn per concentrar-hi la màxima atenció.

Primer pla: El Primer pla (PP), en el cas de la figura humana, recolliria la cara i les espatlles. Aquest tipus de pla, igual que el Pla detall i el Primeríssim primer pla, es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.

Primeríssim primer pla: El Primeríssim primer pla (PPP) capta la cara des de la base de l'menton fins a la part de dalt del cap. També dota de gran significat a la imatge.

Plànol Filipí: El plànol filipí consisteix en la combinació d'un picat amb la càmera en posició invertida i un holandès de 45 º Va ser creat el 1992 pel director de documentals filipí Doc Shonga.

Plànol detall: El Pla detall (PD), Només mostra en la seva màxima expressió a un objecte. En aquesta part es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realidad. Destaca algun detall que d'una altra manera passaria desapercebut i fa sentir a l'espectador tenir més interès.

Pla seqüència Seqüència: filmada en continuïtat, sense tall entre plans, en la qual la càmera es desplaça de acord amb una meticulosa planificació. es necessita extres .

Plànol de Dos: El Pla de Dos o Two Shot és un tipus de presa o enquadrament emprat en la indústria cinematogràfica en la qual el marc abasta una vista de dues persones. Els personatges o subjectes no han d'estar l'un al costat de l'altre, hi ha moltes preses que tenen a un subjecte en el primer pla i un altre subjecte en el fons.

Pla subjectiu: o PDV és la presa que ens mostra directament el punt de vista d'un personatge, o sigui que veiem l'acció i els esdeveniments com si fóssim el personatge mateix dins de la pel•lícula.

Angulacions de la càmera

• Normal: l'angle de la càmera és paral•lel al terra.

• Picat: la càmera se situa per sobre de l'objecte o subjecte mostrat, de manera que aquest es veu des de dalt.

• Contrapicat: oposat al picat.

• Nadir o supina o contrapicat perfecte: la càmera es situa completament per sota del personatge, en un angle perpendicular a terra.

• Zenital o picat perfecte: la càmera se situa completament per sobre del personatge, en un angle també perpendicular.

A continuació un video explicatiu:

1.2 ORIGEN Y EVOLUCIÓN DE LOS MENSAJES SUBLIMNALES DENTRO DE LA PUBLICIDAD

Innumerables estímulos nos afectan sin cesar. El mundo entero es como un océano inmenso formado por estímulos de diversos índoles que nuestros sentidos captan, “nos referimos a estimulo como cierto agente que opera sobre un sistema excitable y determina una respuesta”.

Existen estímulos que penetran en nuestro interior discretamente, de modo que no se puede percibir y se albergan allí a pesar de su operante insignificación para introducirnos en la temática de la publicidad hay que referirse a estos estímulos encontrados en carteles de vivos colores, comerciales, etc.

La primera mención registrada sobre la percepción sub-liminal podría ser la realizada por Demócrito, quien sostuvo que: “Mucho de lo perceptible no es percibido por nosotros”; Platón hablo de esta noción en su escrito “Timeo”; Aristóteles explicó de modo mas detallado los umbrales de la conciencia sub-liminal de su “Perva Naturalia” hace casi 2 mil años, y parece ser el primero en sugerir que los estímulos no percibidos de modo consciente bien podrían afectar los sueños. Hace 2250 años Aristóteles explicó en su teoría del sueño que: “Si los impulsos que tienen lugar durante el día no son demasiado fuertes y poderosos pasan inadvertidos debido a impulsos altamente despiertos”.

El filosofo Montaigne se refirió a dicho fenómeno de la percepción sub-liminal en 1580. En 1698 Leibniz también propuso la noción que dice: existen innumerables percepciones prácticamente inadvertidas, que son distinguidas lo suficiente como para percibirlas a reconocerlas, pero que se vuelven obvias a través de ciertas consecuencias.

En 1919 Poetzle estableció con firmeza una relación entre los estímulos sub-liminales, la sugestión poshipnotica y la neurosis compulsiva. Un individuo realizó los actos que se le han indicado o programado para que haga sin ningún conocimiento de porque esta haciendo dichas cosas. La relación entre los estímulos sub-liminales y las sugestiones poshipnoticas es demasiado importante.

Los experimentos iniciales de percepción sub-liminal inducido de manera mecánica se basaron en el taquistoscopio que consiste simplemente de un proyecto de películas con un disparador de alta velocidad el cual envía mensajes cada cinco minutos 1/3000 de segundo.

En el otoño de 1957 james Vicory llevo a cabo un experimento en los Estados Unidos para averiguar el poder de manipulación del método publicitario, durante la proyección de una película aparecía un fotograma con el siguiente mensaje: “tienes hambre come palomitas tienes sed toma coca-cola”. El resultado fue asombroso la venta de palomitas se incremento en un 57.7%, mientras la bebida tan solo 18.1%. El escaso aumento de la bebida, los llevo a investigar mas a fondo, descubriendo que en los dos días del experimento se daban bajas temperaturas que de todas maneras no fueron suficientes para que un 18.1% fuera manipulado sin saberlo.

La publicidad de un producto persigue que el mensaje publicitario siga un objetivo: la venta del producto y crear un deseo de adquisición mediante la elaboración de un mensaje-estimulo. Este mensaje no deberá ser negativo, porque seria muy obvio, sino deberá ser ambivalente, es decir podrá hacer surgir efectos encontrados u opuestos. En la medida en que la venta de un producto desaparece como finalidad especifica, es conveniente sustituir el termino publicidad por el de propaganda, en el cual el promotor se encuentra discretamente oculto, al contrario que en la publicidad, donde se afirma como tal.